bescanó- Fornells-Bescanó

Aquest, matí he trucat a la meva àvia, per preguntar-li sobre el seu àvi en Joan peradalta, l'any en què va nèixer no el sap. 

Una altre història que els i va explicar va ser:

quan era jove treballava a la policia, i el perseguien perquè havia ajudar a un catòlic. Per sort tot va anar bé. 

Al cap d'un temps, és va casar amb una dona de Fornells, la Carmeta giralt, una dona guapa, d'estatura normal, morena d'uns ulls marró verdòs. i amb ella van tenir dos fills.

Els van entarrar tots dos al mateix cementiri, el de Girona.

Pare i filla

                            PARE  I  FILLA

El meu rebesavi  Joan, no el vaig conèixer mai i tampoc he vist cap foto seva, la meva àvia, la seva neta, tampoc el va conèixer però recorda que la seva mare li explicava que va nèixer a Barcelona i que trevallava en una fàbrica tèxtil.
La meva àvia, creu recordar que no va anar a cap camp de concentració perqué va fugir amb els seus pares quan era molt petit. Desprès d'uns quants anys, vàren tornar cap a Girona i van anar a viure a Fornells de la Selva. Eren tres germans i ell era el mitjà.
De petit, li agradava molt que abans d'anar a dormir li expliquessin el conte d'en Jan i les cabretes, per això ell li explicà al seu fill i aquest a la meva àvia.

A manera de preludi

                A MANERA DE PRELUDI

Avui, la meva àvia ha fet setanta-cinc anys. La Rosa Peradalta, una senyora de Fornells,està bé de salut, mira la televisió, va a classes d'informàtica i a vegades va a passegar pel poble, amb el seu home, sobretot li encanta viatjar. Nomes té un dolença hi es que li fa molt de mal les cames. Com que avui la meva àvia ha fet setanta-cinc anys ens ha convidat a tota la família, per anar a dinar al restaurant la Barca, de Bescanó, no molt lluny de casa.

Cap a la una del migdia vam anar cap al restaurant. Vam entrar a la sala-menjador del restaurant i vam dinar. Als postres li van portar un pastís de nata i xocolata amb les corresponents setanta-cinc espelmes. 

Cap a les cutre, van marxar tots menys jo i el meu pare. Desprès l'hi vaig dir a la meva àvia si em podia explicar coses sobre lo millor dels seus setanta-cinc anys.

.